En els temps de desarrollisme en què van començar a obrir pollastreries a tort i a dret, el local que més pollastres va rostir va ser una cooperativa gallega que, a més de criar-los, va obrir dos locals a Barcelona on comprar-los fets. Una a Marià Cubí i l'altre, el primer, al Barri de Sant Pere. I de fet aquest darrer Piolindo ha subsistit de manera digna l'embat del turisme i la gentrificació.
Té un caràcter singular: ja no és la barra dels anys seixanta, sinó una rostisseria amb cuina oberta. Una botiga de menjar per emportar amb menjador, vaja, D'evident modèstia: aquí hi mengen paletes i jubilats –espècies en perill d'extinció al barri– un menú de migdia a 9,90 € (12 € el cap de setmana) més que digne i ben preparat, que val la pena tastar. Sobretot per un bacallà a la llauna decent, i un pollastre a l'ast sucós i en què la pell encara és aquella llaminadura cruixent que recordes de petit. I les croquetes també valen la pena.
