Si per mi fos, posaria els periodistes d’economia a fer ressenyes de literatura dos cops al mes: l’especialització és un valor, però saber fer moltes coses en el teu camp, també. Sota aquesta premissa, l’Oriol Balaguer –pastisser llorejat, un dels homes que marca tendència cada any amb mones, croissants i xuixos– ha obert Quatre Coses: “Un concepte un xic complicat però únic: un bar-restaurant i pastisseria”, explica, “on pots esmorzar, dinar o sopar, però també on et pots emportar una caixa de bombons o comprar pa”. Sobretot, aquesta és la idea i el local de la parella i sòcia de Balaguer, la Marta Rams.
Es van conèixer treballant al Talaia de Ferran Adrià –aquella quinta d’Arola, Abellan...–: “Jo tenia ganes de cuinar salat, de fer tapes, de recordar els set anys al Talaia, i ella de muntar un lloc de menú de migdia”, diu. No s’han trencat el cap amb el nom, Quatre Coses, “perquè són les quatre coses que volem quan sortim. Quelcom de primer i ja decideixes si demanes segons, plats tradicionals de cullera, bona fregidura i amanida amb bon producte” explica. Quatre coses, però molt ben pensades i posades.
Repassant la carta, no hi ha ni un plat que no demanaries: mollete de galtes i foie, capipota, ous estrellats amb ‘buti’ del perol, macarrons de rostit... Jo opto per unes albergínies fregides i lacades amb salsa de miso i cebeta rostida, melosa a més no poder, i una truita de patates –coberta amb allioli suau– que té el que ha de tenir una truita: volum, ous i suc. I alerta que aquí hi trobareu un valencià fent arrossos, el cuiner Rafa Melà (boníssim el del senyoret), tots en paella individual.
La personalitat del lloc no ve donada per una cuina molt personal, sinó per la dicotomia dolç-salat: la simbolitza una barra amb seitons i russa, coronada per brioixeria. De l’excel·lència del dolç no cal parlar-ne: en lloc de carro de postres, vitrina a l’entrada. “Tanquem el cercle: tot el salat el cuinem aquí, tot el dolç i el pa el fem al nostre obrador”, diu Balaguer. Útil –cuina de 12 a 24 h– i versàtil: quants cops no heu tornat de nit pensant en el pa que falta per a l’esmorzar de l’endemà?
