Els fanàtics del futbol fan coses que a la resta del món –és a dir, a quatre gats– ens semblen molt estranyes: comprar sandvitxeres que imprimeixen al biquini l’escut del club dels teus amors, preservatius o pasta italiana oficials.
Ara bé, un fet que sí que és realment curiós és que l’única opció gastronòmica dins el camp del Barça, fos menjar aquells entrepans de botifarra. Això s’ha acabat: el Grupo Iglesias i el càtering Singularis gestionen el Roma 2009, un restaurant amb tots els ets i uts al Camp Nou. En Juan Carlos Iglesias està d’acord amb mi: “És increïble que un estadi com el Camp Nou no tingués una proposta gastronòmica de més nivell”, valora. De fet, afegeix que la gràcia del Roma 2009 “és que hem fet un restaurant digne de ser visitat per ell mateix”.
La visita estaria justificada estrictament pel que s’hi menja: Iglesias explica que han fet “un resum dels plats dels nostres restaurants” i sobretot que han buscat “no fer experiments, i portar a taula una proposta sòlida i solvent”. I reconeixible: “A través del nom dels plats ja saps què menjaràs, sense experiments”.
Parlem de cuina que tothom que hagi visitat el Rías de Galicia o l’Espai Kru recordarà, com un cebiche d’orada amb leche de tigre de maracujà (aquesta és la part més accessible de la 'kruativitat', si em permeteu el joc) o plats directes, molt elaborats i substanciosos, que senzillament són festa major per a tots els públics: com una tendríssima espatlla de lletó amb verduretes, un arròs melós amb bolets de temporada o un llarguíssim caneló de pollastre i foie gras que és una tornada a la infantesa. I alerta: té un tiquet mitjà inferior als restaurants esmentats (i ampolles de vi a preus que no piquen). “No és un simple menú, però cobrem el mínim que cal quan comences a fer les coses amb molta qualitat i producte del bo”, puntualitza.
La part fetitxista sobrepassa els somnis més humits de qualsevol gurmet blaugrana: s’accedeix al restaurant per la porta 19 de l’estadi –accés obert, amb pàrquing gratuït– i després del tiberi, et pots aferrar al teu gintònic i empassar-te’l assegut a la llotja del camp, amb una visió panoràmica espaterrant. Només hi ha un inconvenient: els dies de partit funciona com a servei dels convidats de la llotja i tanca al públic. I tampoc és obert el dia abans d’un partit de Champions. Esclar que pel que queda de temporada, això ja no serà cap problema.
