Sis especialitats italianes i sis restaurants on assaborir-les a Barcelona

A Nàpols, l'elegància no es perd quan toca menjar amb les mans. Spaccanapoli és un gran exemple: un restaurant napolità on la pizza es treballa amb massa de llarga fermentació, forn de pedra i ingredients italians, amb la voluntat de portar a Barcelona una de les tradicions més estimades —i discutides— de la ciutat.

Per posar-la a prova, anem directes a la Bologna, una pizza que deixa els minimalismes per a un altre dia. Sobre la massa hi trobem mortadel·la, una burrata fresca sencera i granella de festuc, una combinació cremosa i untuosa on el punt del festuc acaba d’arrodonir cada mos. Si preferiu anar als clàssics amb una mica més de foc, la Diavola combina tomàquet San Marzano, mozzarella, salami picant i alfàbrega.

Les cosines de la pizza també fan acte de presència: la pasta genovese ens porta cap a una altra de les receptes de la tradició napolitana. Hi trobareu ziti tallats a mà que s’impregnen d’un estofat de vedella cuinat lentament durant hores i d’un sofregit de ceba caramel·litzada. Una salsa densa, dolcenca i intensa, coronada amb la carn esfilagarsada, que demostra que de vegades la millor cuina italiana és també la que més paciència té.

I si encara queda lloc, la carbonara també hi treu el cap, en aquest cas amb rigatoni al dente, guanciale cruixent, rovell d’ou, pecorino romà DOP i pebre negre.

Carrer del Rec Comtal, 6.
M: Arc de Triomf (L1).
@spaccanapolibcn

A Don Giovanni, la tòfona negra és la tònica de tot plat. Una de les grans obsessions del xef Andrea Tumbarello (i segur que també de més d'un lector), que ha fet d’aquest producte un dels fils conductors de la seva cuina i una de les senyes d’identitat del restaurant.

La millor manera d’entendre aquesta dèria és tastar l’Uovo “Millesimé”, un dels plats més emblemàtics de Tumbarello. Rovell d’ou de corral, caviar de tòfona, parmesà, làmines de tòfona i crema de ceps: pocs ingredients, ben avinguts i sense necessitat de gaire artifici.

La resta de la carta amplia el viatge per Itàlia, i dona joc per anar més enllà del diamant negre. Entre la pasta fresca hi trobem els rigatoni alla norma, amb albergínia, tomàquet, alfàbrega i ricotta salada, o uns tagliolini al nero di seppia amb sípia, tomàquet cherry i un punt picant. Si voleu continuar amb pasta farcida, els tortelli di astice amaguen llamàntol i s’acompanyen de gambes, carbassó i salsa americana; i, pels que encara no n’han tingut prou de tòfona, les lunette di formaggio e tartufo arriben farcides de ricotta i tòfona, amb crema de ceps i parmesà. I encara hi ha més clàssics per fer lloc a taula: des dels spaghetti alla carbonara l’originale, amb guanciale, rovell d’ou, pebre i pecorino, fins a la bistecca alla milanese o el cannolo siciliano de ricotta i cítrics per acabar amb una nota dolça.

Instal·lat dins de l’NH Barcelona Stadium, Don Giovanni és un menjador amb rajoles a plena vista que ens farà sentir com en una mena de castell que ens fa de casa.

Travessera de les Corts, 150.
M: Les Corts (L3)
@dongiovannibarcelona

Cecconi’s va néixer a Mayfair i la seva versió barcelonina, instal·lada als baixos de Soho House i a tocar del Port Vell, conserva el tradicional aire de restaurant italià elegant on és tan important què hi ha al plat com tot el que passa al seu voltant. Fustes, sofàs de pell, llum tènue i una cuina oberta durant bona part del dia.

La cuina mira sobretot cap al nord d’Itàlia i la pasta és un dels motius de pes per asseure-s’hi. Entre les propostes, destaquen els agnolotti del plin amb tòfona negra, una especialitat piemontesa de pasta farcida que aquí juga la carta més voluptuosa amb l’aroma de la tòfona. Si sou més de receptes aparentment senzilles, també hi ha tonnarelli cacio e pepe. I la ruta continua amb paccheri amb flors de carbassó i ricotta salada, rigatoni a la bolonyesa o linguine amb gambes i cloïsses.

No tot passa entre plats de pasta. Els cicchetti permeten començar picant una crema de ricotta amb mel de tòfona i crostini o uns zucchini fritti amb maionesa de llimona, mentre que el forn de llenya s’encarrega de pizzes com la de speck, figues i provola fumada o la de tòfona negra, ricotta i flors de carbassó.

I els diumenges Cecconi’s canvia de marxa amb el Sunday Brunch Feast, un brunch generós on la pasta casolana comparteix protagonisme amb marisc i amanides. Una manera força italiana d’entendre el diumenge: taula llarga, plats que van i venen i cap pressa per aixecar-se.

Passeig de Colom, 20.
M: Drassanes (L3)
@cecconisrestaurants

Rere el Galú hi ha tot un arbre genealògic. El nom neix de la unió de Gala i Lucía, les dues filles del xef i propietari Niko Scimone, que ha convertit aquest restaurant de l’Eixample en la seva particular carta d’amor a la cuina siciliana. Una cuina de receptes amb història, producte i elaboracions fetes a casa, des de la pasta fins al pa i les postres.

I si hi ha un plat que ens transporta de cop a Sicília és la caponata siciliana. L’albergínia n’és la protagonista, cuinada en aquest guisat agredolç tan característic de l’illa, on el joc entre dolçor i acidesa converteix una aparentment senzilla recepta vegetal en un plat amb molta teca: un plat que demanen una bona ració de pa a la vora.

La pasta fresca feta a casa és l’altra gran pota de Galú. Entre les propostes destaca la pappardelle alla Norcia, amb pasta fresca, salsitxa, tòfona negra i crema: un plat que abandona la lleugeresa mediterrània de la caponata per endinsar-se en terrenys més intensos i untuosos. 

Per acabar de fer la volta, la selecció de vins italians acompanya una proposta que reivindica la cuina siciliana des de Barcelona, però amb les arrels ben posades a l’illa.

Carrer del Rosselló, 290.
M: Diagonal (L3, L5).
@galubcn

Està clar que la cuina italiana juga al seu favor quan l'ambient és ben ple. Aquesta osteria és la primera del grup Big Mamma a Barcelona i ha aterrat a l’Eixample amb més de 1.000 m², dues plantes i espai per a 230 comensals. Ideal per anar en grups ben grans i compartir taula. La decoració interior tampoc passa precisament desapercebuda: grans finestrals, vegetació, miralls, peces de col·lecció i una monumental làmpada de Murano converteixen el menjador en una fantasia italiana entre glamurosa i extravagant.

Però entre tanta escenografia hi ha una cosa que es pren molt seriosament: la pasta fresca, que l’equip de pastaioli, capitanejat per la xef Elisa Consolo, prepara a mà cada dia. Hi ha pici alla bolognese amb Parmigiano Reggiano, tagliolini al limone amb peix llimona i ous de truita o uns casoncelli farcits de llamàntol, saltats amb beurre blanc i acabats amb tàrtar de gambes fresques.

Ara bé, si heu vingut a donar-ho tot, la carbonara al tartufo està feta per a l’ocasió: spaghettoni casolans amb guanciale cruixent, rovell d’ou, oli de tòfona, pebre i tòfona fresca de temporada que se serveixen directament dins d’una roda de pecorino. Discreció, la justa.

Compartir és part del guió: podeu continuar amb un turbot d’1,2 kg a la graella o passar a les pizzes napolitanes, com la Gloria Ibérica, amb cansalada ibèrica i beixamel de Parmigiano Reggiano de 36 mesos. Les postres també juguen en talla XXL: el Baked Alaska per a grups combina pa de pessic, gelat casolà de xocolata i merenga italiana, i arriba a taula flamejat amb Grand Marnier. 

A més, Gloria compta també amb diferents opcions per a esdeveniments i celebracions privades: organitza sopars d'empresa, celebracions i còctels, amb la possibilitat d'adaptar el format i la proposta gastronòmica a cada ocasió. Preparats pel festí?

Carrer d’Enric Granados, 86.
M: Diagonal (L3, L5).
@gloriaosteria.es

Aquest antic taller mecànic de Sant Antoni s'ha convertit en un dels italians amb més personalitat del barri. Itàlia comparteix taula amb una estètica eclèctica, copes amb caràcter i una banda sonora carregada de grans hits dels anys 60 i 70.

Amb Rolling Stones o The Doors de banda de fons, la pasta reclama el seu moment de glòria. Una de les especialitats que val la pena tenir al radar són els spaghetti quadrati alla carbonara, preparats amb guanciale, Parmigiano Reggiano de 24 mesos, pecorino i ou. Una versió fidel a l’esperit italià —aquí la nata no està convidada a la festa— que arriba cremosa, intensa i amb aquell punt salí del formatge i el guanciale que fa difícil deixar la forquilla sobre la taula.

La carta segueix una cuina italiana de temporada i permet començar amb plats com l’albergínia confitada alla parmigiana amb gelat de parmesà, el vitello tonnato amb tàperes i escalunya adobada o la burrata amb carbassó rostit. I encara hi ha lloc per a plats com el risotto, els gnocchi i diferents propostes de carn i peix.

Un altre dels punts forts del BENZiNA són els glops: còctels clàssics reinterpretats i vins italians per acabar de construir una experiència que té tant de ristorante com de local on quedar-se a fer una copa. I per rematar la jugada, el seu Sferamisu porta el tiramisú al terreny de la casa.

Passatge de Pere Calders, 6.
M: Sant Antoni (L2)
@benzinabcn