Spaccanapoli: el restaurant que recrea l'autèntica cuina de Nàpols a Barcelona

Una de les missions de Spaccanapoli és que tota l'experiència sigui igual, exacta, a la de dinar a la mateixa Nàpols. Les receptes de cadascun dels plats són originals de la tradició napolitana, opcions que no trobem –o, almenys, amb tanta varietat– a la gran majoria de restaurants italians, i a més amb una llei no escrita: no només les receptes, sinó els productes principals –els vins, la farina per fer la massa, els ingredients per a les salses i tot el que pugueu imaginar– s'importa directament de Nàpols, marques locals que ajuden a donar al resultat final un toc d'autenticitat inigualable. D'altra banda, Spaccanapoli també té una política de Km0 en productes com certs vegetals, carns i peixos, que són producte local i que s'incorporen de manera natural a les receptes perquè, a més de genuïnes i delicioses, siguin sostenibles i enforteixin el comerç local.

Com és una autèntica pizza napolitana? A Nàpols són molt estrictes, i a Spaccanapoli també, on cadascuna de les pizzes del menú s’elaboren seguint les receptes més antigues i sagrades. Aquí no us trobareu amb experiments rars, tot i que sempre que es pugui aportar un toc de bellesa, risc i innovació sense trair les essències, ho faran. Si observeu detingudament la carta, veureu que la varietat de pizzes és important: les clàssiques Quatre Formatges, Napolitana, Diavola i Calzone, però també opcions originals del xef com la pizza Maradona, la San Gennaro i la San Daniele. També hi ha una opció de pizzes gurmet on entra en joc la fusió del 100% napolità amb idees noves, com la Pizza Flor de Carbassó, la Pizza Cantàbric o la Pizza Nerano, amb mandonguilles vegetarianes.

El mateix que diem de les pizzes és aplicable a la pasta d’Spaccanapoli: les opcions són limitades, però totes autèntiques i per llepar-se els dits, com uns Ziti a la Genovese, Gnocchi amb cloïsses, Linguina amb gambes o una pasta especial de patates i formatge provolone. La carta és àmplia i inclou nombrosos antipasti (entrants) i una selecció molt cuidada de plats de carn i peix, entre els quals us poden cridar l'atenció diferents tipus de filets (all i oli, amb espàrrecs) i entrecots amb guarnició de patata fregida. A la secció de peixos i productes del mar hi ha de tot: pop, bacallà, llobarro… Ni a la sèrie Los Soprano van menjar millor.

Spaccanapoli vol que els seus locals siguin com Nàpols: populars i elegants, divertits i amb un punt sorprenent. La decoració està inspirada en alguns dels llocs més coneguts de la ciutat –amb el carrer del qual pren el seu nom com a referència bàsica–, i a poc a poc han aconseguit que anar a dinar o sopar a qualsevol dels seus dos locals es converteixi en tota una experiència gastronòmica i social a parts iguals. Alguns personatges famosos s'han deixat veure per Spaccanapoli: per exemple, la filla de l'astre Diego Armando Maradona, que per a un napolità és gairebé com la visita de déu, o artistes com Ruth Lorenzo, Niña Pastori i un dels foodies més fiables de Barcelona, Dubfire, un DJ internacional membre del respectat duo de house progressiu Deep Dish.

Amb l’èxit de la primera seu d’Spaccanapoli al carrer Rec Comtal, 6, va passar que el local es va quedar petit. La cuina d’aquest racó de Nàpols a Barcelona es va fer tan popular que hi havia més demanda que lloc disponible, així que des de fa poc hi ha un segon restaurant a la ciutat, concretament al carrer Balmes, 159, on es reprodueix amb exactitud la fórmula del restaurant: una decoració bulliciosa, la mateixa carta, la mateixa ètica, el mateix producte excepcional. I això afegeix un avantatge: poder repetir amb més freqüència sense que sembli que sou addictes al seu menjar substanciós.