La seva decoració atreu per acolorida, lluminosa, de pur enginy, i qui hi entri per primera vegada potser creurà que haurà de conformar-se amb això. No obstant, la cuina d’en Peter conquereix des del primer entrant. Original, gustosa, sense escarafalls, la carta permet una infinitat de possibilitats 'per a totes les butxaques', com deia un vell anunci. Aquí, poca promoció i publicitat. Vam començar amb les croquetes, superbes les de curri i les de pularda. Una targeta de presentació infal·lible. Hedi ens va recomanar un cebiche que, a banda d’estar elaborat segons els cànons, comptava amb l’afegit d’un gelat de coriandre, exquisit i original.
L’ambient i la confecció de la carta conviden a compartir, cosa que vam fer amb una burrata d’alta qualitat, la ventresca de la casa i unes patates braves de categoria. Tot amb una presentació moderna, però sòbria, acompanyada per una carta de vins que podria ser més àmplia per la riquesa de l’oferta. Els callos, fricandó i mandonguilles, molt ben preparats, van ser una sorpresa majúscula. Però per als que som titllats com a mínim d’anacrònics, les postres es van emportar tots els aplaudiments. Ja gairebé ningú, si no és el Via Veneto, prepara la crep Suzette. Hedi les fa a la vista i més lleugeres que les tradicionals. Un tancament ideal per a un minibanquet
