El madrileny de la música urbana ha eclipsat el significat de 'tangana', però a Barcelona tenim una barra gastronòmica que mereix que la identifiquem amb el substantiu. Encara que 'tangana' significa discussió violenta, qualsevol que reposi el cul a la barra o als tamborets alts del Tangana estarà d'acord amb el fet que aquí s'hi menja molt bé.
Aquest és el projecte personal del mestre del xup-xup i assessor rodamon que és en Josep Maria Massó, que després de molts lustres treballant per a altri torna a tenir casa pròpia. El cuiner que va obrir el Bar Cañete –que al cor del Xino s'ha convertit en un fetitxe del turisme 'gastro' internacional, sobretot del sud-est asiàtic– ha posat tot el cor i estil en un negoci que ha obert en associació amb el cuiner (jove, del 1993) Àlex López Lamiel, que ha passat per Cañete, Àbaco o Nandu Jubany.
En certa manera, Tangana recupera l'esperit de tapa i barra desenfada del Cañete, però amb un peu més en el mercat i la casa de menjars catalana que no pas en la taverna castissa. Això sí, a més de la cosa popular hi trobarem aires clàssics d'alta cuina amb un gir informal: els raviolis de llebre –que en aparença semblen molt més unes 'gyoza'– tenen una demi-glacé i una potència de cuina de caça que fa caure de culs. Aquest és un lloc per fer-hi tapes de les bones a preus continguts i també per compartir principals. En el primer apartat, aquell saborós 'mollete' de 'pringà' que va ser la metxa de la moda del mollete a Barcelona, o una ensaladilla russa impecable. Compartir principals? Sí, parlem de plats de cullera que són tan bons que val la pena compartir per poder comentar-los: el seu capipota amorosit amb carabassó i pinyons –homenatge a Juanito Bayén– s'hauria de posar en una vitrina, de com de melós i addictiu és.
