El clàssic mantra de "volíem un restaurant vegetarià que no semblés vegetari" es queda curt quan t’asseus a The Green Spot. De fet, el 80% dels restaurants de Barcelona no s’assemblen en res amb aquest espectacular oasi lumínic –a mig camí entre l’hacienda colonial i la part rural de 'Star Wars'– obra de l’arquitecte brasiler Isay Weinfeld. I la cuina a la vista et desencaixa la mandíbula.
Però, i la teca? L’altre tòpic referent als vegetarians, "el volem que sigui per a tothom2, també salta pels aires quan hi menges. L’experta en menjar vegetarià, l’alemanya Julia Kleist, i el xef Marcelino Jiménez han endegat una carta que val més la pena qualificar de vegetal que de vegetariana: el rendiment que extreuen de llegums, llavors, fruits secs, brots, herbes i cereals, trenca esquemes per sabor i diversió.
La coartada de la carta és senzilla: "Agafar receptes de tot el món i trasplantar-les al fet vegeta", explica Kleist. "Les espècies i els sabors de les cuines del món en clau vegetariana tenen moltes possibilitats", continua. Treure la carn i quedar-se amb tota la resta (no oblidem que la riquesa fundacional de la cuina mexicana és vegetal) pot ser una gran pensada si ho fas amb inspiració: han evitat el serial restaurant del gran grup de restauració i han deixat anar la imaginació, en plats com el carpaccio de 'colrave' (el seu sabor dolç amb un angle picant casa de meravella amb un recobriment de pistatxos i una vinagreta de tamarinde) o una coliflor arrebossada (al dente, res a veure amb la verdura massa bullida. El cruixent se suca amb una fresca salsa de tamarinde).
Són unes 30 receptes dividides en entrants, amanides, verdures, receptes del món, pasta i pizza: un plantejament atractiu i mainstream tan apte per a hedonistes que busquin sabor i salut com per a macrobiòtics de vella escola.
I sí, els superaliments dels nassos hi són presents. Però com a mitjà, no pas com a finalitat: "Has de vigilar molt amb això. No m’agrada com a moda: tirar llavors de xia i dir 'superfood'". Verdures com l’espirulina o la colrave fa molt temps que són presents en la cuina alemanya, però les fem servir aplicades al sabor. "Això no és un centre de nutrició". Encara que del país germànic només n’agafen el 'know-how vegetal', aplicat en plats tan coloristes com de sabor espectacular: el curri verd amb arròs negre o les samoses –fregit sublim farcit de verdura cremosa– només et fan pensar a tornar-hi, siguis herbívor, ovolacti, rumiant o carnívor.
