Els que hem gaudit i enyorem les autèntiques 'trattorie' de Roma podem alegrar-nos de l’obertura de la Trattoria Italia, com també estan d’enhorabona els barris de Vilapicina i Horta, lleugerament abandonats gastronòmicament davant el devessall de noves obertures a l’Eixample. Familiar com manen els cànons, el Nicola, l’Adriana i el Simone (sogres i gendre) permeten retrobar-se amb una superba i autèntica pasta 'alla carbonara', un dels plats estrella de la ciutat eterna. Des de la meva estada a la capital italiana que no la trobava tan bona i rigorosament feta, amb el 'guanciale' (cansalada) autèntic.
També són excel·lents tots els tipus de pastes amb la seva salsa idònia, així com la focaccia, la burrata i els 'blins' torinesos (l’Adriana prepara aquest tipus de raviolets com ho feia la seva àvia, també piemontesa) i les propostes diàries del menú (10,50 al migdia, 16 de nit). Els 'antipasti', el 'vitello tonnato' (carn tallada fina amb salsa de tonyina), els pepperoni amb salsa d’anxova i la llengua amb salsa verda, entre d’altres, són autèntiques delícies. Val la pena desplaçar-s’hi, no només per la qualitat de la cuina, que té l’única pretensió d’agradar i respectar les velles receptes, sinó també en matèria de vins.
El Nicola sempre està disposat a recomanar i explicar els plats del menú i aprofundir-hi, si voleu aprofitar per donar-vos alguns capricis de la carta, com els 'pappardelle' cremosos amb tòfona. Pel que fa a les postres, són casolanes i preparades per l’Adriana, com la pastiera napoletana i les 'crostate' i l’àmplia rebosteria del sud d’Itàlia, tan barrejada entre les aportacions europees i les provinents del món àrab. Els nostàlgics de la 'vecchia trattoria' tenen una cita infal·lible.
