L’Ultramarinos no és un restaurant petit i carismàtic on un il·lustrat xef, quan no és a la cuina, rellegeix Bauman i als fogons recupera receptes de la seva besàvia adaptades, amb precisió i sensibilitat, a la seva filosofia. L’Ultramarinos és un macrolocal de disseny al mig de la Rambla, i juga a una altra lliga: a la d’El Nacional, la lliga dels macroprojectes que, ens agradin o no, també construeixen la personalitat d’una ciutat polièdrica.
El local deu el seu nom a les petites botigues on es comprava abans, espais que més que desaparèixer s’han transformat (ara són pakis) i que tant agraden al propietari d’aquest Ultramarinos d’interiorisme espectacular firmat per l’home de moda, Lázaro Rosa Violán. “Sempre m’han agradat dues coses: passejar per la Rambla i les botigues d’ultramarinos”, explica José Lombardero, propietari del Grup Lombardo, que ha donat vida al local i és un self-made man sense discussions, procedent d’una família de pagesos de Galícia.
Aquest restaurant immens, industrial i acollidor, amb mobiliari de fusta, un DJ posant música cada dia té un espai de cocteleria creativa on la Cristina, mestra coctelera, ha dissenyat una carta amb tretze còctels inspirats en la volta al món.
La cuina de l’Ultramarinos, supervisada per Kate Preston, dona del José, és funcional i d’arrels mediterrànies, però amb pinzellades internacionals com correspon a un local ubicat al bell mig de tot: pizzes, hamburgueses, tàrtars i amanides conviuen amb unes mandonguilles amb xiitake o amb un notable cebiche, sense oblidar altres plats bastant ben resolts, com ara unes albergínies cruixents amb coriandre i cítrics. No el confongueu amb l’altre Ultramarinos, la petita cocteleria especialitzada en gintònics del carrer de Sant Pau. Encara que tots dos locals representen les dues cares, condemnades a entendre’s, de la mateixa Barcelona.
