Que un local sigui enorme i pensat per satisfer a les masses no sempre és una mala cosa. Un bon exemple és el Vinitus, del Grup La Flauta. Com el seu venerable parent del carrer Aribau, La Flauta, obert el 1984, aquí la cosa va de tapes, platets, cuina tradicional amb plats comuns a tota Espanya i aquell concepte madrileny a vegades intraduïble per aquí que és el montadito (que no és ni un pintxo ni una barqueta, perquè ningú amb amor propi dirà mai en veu alta posa'm una barqueta). Aquesta gent no inventa la pólvora ni va a rebuf de les tendències, sinó que es dediquen a fer tapes de tota la vida i raccions suculentes d'arrossos, guisats fets a foc lent on venen ganes de sucar-ho pa i un repertori de tapes recurrents que ells defensen des de fa dècades d'abans de l'adveniment del gastrobar (si hi ha algú que ha popularitzat els daus de filet a Barcelona i les carxofes arrebossades, són ells).
Sogui com sigui, la gent omple el Vinitus des del 2014, l'any que va obrir portes. Vinitus no és ni cool no té tocs asiàtics, però aconsegueix el petit miracle de ser un macro-restaurant a la cantonada de passeig de Gràcia freqüentat quasi exclusivament per locals (per cert: no es reserva: la gent s'asseu per estricte ordre d'arribada). La raó: una notable qualitat-preu, mitjançant la qual pots menjar una bona quantitat de teca a la carta sense sobrepassar els 25 euros. Menjar bé de carta a Barcelona per aquest preu no és res menyspreable. Tot plats llaminers i amb matèria primera més que decent i ben preparats: broqueta de lluç i calamars, pop a la gallega, fabetes saltades amb cansalada ibèrica, botifarra amb seques, peus de porc sense feina... Tu ho demanes, ells ho tenen.