San Francisco i la vida terrenal

Si del què es tracta és de fer un espectacle recopilatori de millors moments, a Enrique San Francisco no li falta material. Busqueu als calaixos de la memòria i no trigareu a trobar-ne un record, ja sigui protagonitzant cinema canalla dels vuitanta, desgranant la vida sobre els escenaris, o mirant a l’infinit amb una canya a la mà i els ulls vermellosos. El cas és que sempre ha estat allà, i encara hi és.

Oblidem-nos del record i anem al present. San Francisco arriba al Barts per presentar Enriquecido, un monòleg en què recupera els millors fragments d’alguns dels seus espectacles combinats amb les preocupacions més presents. Res de política, això si. Ens explica que aquest mateix any ja en va parlar prou al monòleg La crisis según San Francisco, on predicava les desgràcies de la conjuntura socio-econòmica que ens ha tocat viure. “Ara, ni de fer acudits sobre això en tinc ganes”.

Així doncs, ha dit prou a donar voltes, ni que sigui còmiques, a la maleïda i corrupta casta política i ve a parlar-nos de temes universals que van de Déu a la Guardia Civil. Del cos –sobretot el femení- i les seves carències, a totes les grans menudeses del dia a dia. Perquè, tal i com ens diu, “un cop et poses a observar la realitat quotidiana te n’adones que hi ha aspectes que no resisteixen cap anàlisi”. I tot i així, ben aventurat sigui, escura aquella veu nicotínica i entranyable i tira endavant.