Broadway mai no ha estat aliè a les turbulències de la seva metròpoli. La Gran Depressió treu el cap entre les espectaculars coreografies de 'Gold Diggers of 1933'. Pel·lícula que mostra les dues cares del negoci: el glamur davant del públic i la dura vida entre bastidors. 'A Chorus Line' de Michael Bennett posseeix el mateix esperit, actualitzat a la profunda crisi que vivia Nova York el 1975. Escassejaven els grans xous. Mals temps per als centenars de ballarins que es buscaven la vida.
En els seus testimonis reals se centra aquest revolucionari musical recordat per la majoria per l'espectacular número final ("One") que serveix de brillant –i secretament amarga– apoteosi d'una funció que rep el públic amb un escenari buit i la companyia vestida per assajar . Un càsting dramatitzat que Bennett va convertir en un dels musicals de més èxit del gènere. Aquest mític títol torna ara a Barcelona de la mà de la impecable producció d'Antonio Banderas i la valuosa guia de Baayork Lee, ballarina de el muntatge original. Pocs recordaran la producció de 1984 que també va recalar al Tívoli. Diners espanyols i companyia amb artistes hispans, molts de Nova York. Ara la fórmula és semblant amb més presència d'artistes locals, tot i que Banderas també ha buscat reforços en altres països.
Un gran espectacle –fabulosa orquestra en directe, esplèndida recreació del disseny de llums– que seria perfecte si existís un major equilibri entre el ball, el cant i la interpretació. Parafrasejant un dels seus temes ("Ball, deu; look, 3") podríem dir que aquest muntatge és un deu en ball, un set a cant i un cinc pelat en interpretació.
