Crítica publicada per primer cop al març del 2018
Un retrat de l’adolescent, una història d’amor juvenil i la denúncia del racisme s’ajunten en aquesta interessant, notable i compromesa obra de Daniel J. Meyer magníficament dirigida per Montse Rodríguez i no menys ben interpretada per Albert Salazar.
Carlos és un bon noi, amb esperit positiu i ganes de viure. Tan egoista com solen ser els adolescents. Estima els pares adoptius. Té bones notes, està abduït pel whatsapp i pel hip-hop. Això sí, li agrada anar sempre encaputxat. Tot sembla anar bé, però el món pot ser molt cruel perquè hi viuen persones cruels, dolentes. I el drama treu el cap.
Meyer tenia molt clar el que volia explicar i l’obra té la virtut de mesurar molt bé la informació evitant les repeticions i fent caminar l’argument a poc a poc, però sòlidament, però com diem és la precisió amb què es combinen els elements escènics, les idees amb les quals es potència el text i el joc escènic que proposa la directora el dona ales a una funció farcida d’emocions. La directora i un actor que exhibeix grans qualitats interpretatives, una compenetració absoluta i una condició física immillorable per dir, ballar i, si s'escau, plorar.
Dramatúrgia: Daniel J. Meyer. Direcció: Montse Rodríguez Clusella. Amb: Albert Salazar.
