Autor: Eduardo De Filippo. Direcció: Lluís Pasqual. Amb: Laura Aubert, Jordi Bosch, Robert González, Ramon Madaula, Francesca Piñón, Albert Ribalta, Marc Rodríguez, Mercè Sampietro.
Certament que hi ha una gran diferència entre les dues obres que conformen aquets deliciós 'A teatro con Eduardo'. Malgrat estar ben lligades, el matrimoni pot resultar estrany, però certament que el resultat és una de les millors produccions de Pasqual.
'Home i senyor' (1924) és una comèdia esbojarrada que en mans de Pasqual i la seva companyia es converteix en un genuí joguet napolità tremendament divertit i que ens transporta al que seria una vetllada en un teatre d’aquella ciutat mil·lenària. 'La gran il·lusió' (1948) planteja un joc sobre realitat i il·lusió que aboca a tantes reflexions com es vulgui, i més en una societat on es difícil tot sovint diferenciar l’una de l’altra. Ho fa sobre una trama clàssica de l’autor: una qüestió de banyuts.
El capdavant d’ambdues obres hi ha un Jordi Bosch més histriònic que mai repartint joc fins que a l'última escena de la segona un impressionant Ramon Madaula, fins al moment servidor de la comèdia i del protagonista, el mag Otto Marvuglia, agafa les regnes de la funció introduint un fenomenal sentit tràgic amb imatge final beckettiana inclosa i posant un fermall d’or a aquest deliciós viatge a Nàpols.
A Bosch i Madaula els acompanyen una Laura Aubert que brilla faci el que faci, una Francesca Piñón amb una breu però espaterrant intervenció de gran actriu còmica, una insòlita Mercè Sampietro que fins i tot canta, un completíssim Marc Rodríguez i un genuí cantant napolità. Val a dir que la màgia de la sala Fabià Puigserver emergeix de forma fascinat per una direcció, perdonin la redundància, màgica.
