Autor: Ramon Madaula. Direcció: Jordi Casanovas. Amb: Rosa Renom, Jordi Bosch, Ramon Madaula, Camilo García, Marieta Sánchez, Guillem Balart.
'Adossats' és la quarta obra de Ramon Madaula com a autor, després de 'Coses nostres', 'Ignots' i 'L'electe', que eren peces de cambra, amb pocs actors i situacions molt acotades. Proves abans de fer el salt al 'gran' teatre, a la comèdia amb tots els ets i els uts, a una obra amb cinc actors i les ganes de posar més de 600 espectadors a cada funció. I la veritat és que el públic riu, s'ho passa bé amb les aventures de la família Argemí que, com cada any, fa un dinar familiar per celebrar el dia de Sant Jordi. Hi són el pare Jordi (Camilo García), la dona que el cuida (Marieta Sánchez), els fills Joan (el mateix Madaula) i Jordi (Jordi Bosch), l'esposa d'aquest (Rosa Renom) i el net Jordi (Guillem Balart), a punt per ficar-nos de ple en una obra que és una mescla de la comèdia de costums clàssica i la 'screwball comedy' més contemporània. Els passaran coses absurdes, ridícules, mentre Madaula intenta construir una peça que va en la línia d''Un déu salvatge' o 'Una família espanyola', de Yasmina Reza.
L'autor fa un retrat cru de la família catalana burgesa, amb adossat al Vallès, frustrada perquè no ha arribat a res, incapaç de riure. Fins aquí, res a dir. El problema apareix quan la peça vira cap a la cosa més xarona, estereotipada. Al principi del tercer acte, per exemple, Canut es tira un pet i la gent riu. Però també ens posa cara a cara amb l'ús dels recursos més grollers per assolir la comèdia. I aleshores m'adono que no em fa gràcia. Segurament, perquè aquesta obra no és per a mi, ja que el públic continuarà rient i jo, amagant-me sota la butaca. El director, Jordi Casanovas, va fer a 'Vilafranca' i 'Una família catalana' estudis molt més reeixits de com som els catalans. Madaula fa curt.
