Un camp de refugiats. Una arquitecta catalana idealista que cau en aquest pou de desesperació per ajudar altres persones la vida dels quals es limita a esperar sense horitzó que passi alguna cosa. L'esperança –o una fracción– es concentrarà en la construcció d'una biblioteca. La dramatúrgia de Laia i Aura Foguet (Companyia La Viciosa) destaca per explicar què passa en un lloc tan deshumanitzat amb la senzillesa d'una narració antiga. Pot semblar fins i tot un punt naïf. Però aquest candor idealista s'ajusta a la perfecció a la mirada tan benintencionada com fugaç i superficial dels voluntaris que interrompen temporalment la seva quotidianitat del primer món per ajudar "els altres".
L'aposta funciona també perquè compta amb un trio d'intèrprets (Georgina Latre, Manar Taljo i Moha Amazian) que connecta amb aquesta atmosfera lleugerament allunyada de la realitat d'una tragèdia abrigada per sinceres emocions. Por, avorriment, desesperança, dolor, tristesa, amistat, alegria, concentrats en un text que busca que l'espectador es deixi portar com si escoltés un conte, encara que sigui amb la musicalitat de l'àrab. I el temps que s'atura –amb diferent significat– per a cada un d'ells.
Idea Original: Laia Foguet. Direcció: Aura Foguet.Dramatúrgia: Laia Foguet i Aura Foguet. Amb: Georgina Latre, Manar Taljo i Moha Amazian.
