Autor: a partir de textos de Lewis Carrol. Dramatúrgia: Pablo Ley. Direcció: David Maqueda. Amb: Aïda Bellet, Boris Cartes, Alba Duñó, Eleazar Masdeu i Núria Montes.
Coses que funcionen en aquesta interessant adaptació de Pablo Ley i David Maqueda dels contes de Lewis Carroll protagonitzats per Alícia: el rescat dels mons impossibles imaginats per un matemàtic i savi de la lògica de la carrincloneria de les pel·lícules de Disney, reivindicació de la puresa del 'nonsense' amb una lectura més fosca i adulta de les distorsions d'espai i temps, gairebé tan gòtica com 'Els dotze micos' de Terry Gilliam -inevitable no pensar en aquesta distopia en la frenopàtica escena del barreter boig-; la reivindicació documentada de la multiplicitat de percepcions de la realitat; l'enginy desplegat per evocar els escenaris onírics amb pocs recursos, i la fragmentació de la protagonista en un cor de veus i intèrprets.
Coses que no encara no funcionen: l'energia no del tot canalitzada de la jove companyia, amb una intensitat desequilibrada, amb aquesta entrega més instintiva que producte de l'experiència adquirida que sol presentar-se en els treballs de fi de carrera de l'Institut del Teatre. Una innocència a flor de pell que no juga del tot a favor de muntatge.
Coses que no encara no funcionen: l'energia no del tot canalitzada de la jove companyia, amb una intensitat desequilibrada, amb aquesta entrega més instintiva que producte de l'experiència adquirida que sol presentar-se en els treballs de fi de carrera de l'Institut del Teatre. Una innocència a flor de pell que no juga del tot a favor de muntatge.
