Si Bàrbara Granados és al piano, Pep Molina espera a primera fila a ser cridat a l'escenari per cantar 'Teresa' d'Ovidi Montllor i 'Aline' de Christopher, passen els minuts i no apareix un poema de Benjamí Prado, el poeta coronat és León Felipe i Mario Gas recorda Santiago Sans amb 'L'absence de l'ami' de Bécaud, potser és un dijous 10 de gener i som a la Gleva per a una nova sessió de 'Amici miei'. L'èxit de la passada temporada ha animat Gas a recuperar aquest format de cava musical i poètica -afrancesada sense dissimulació- que cada nit canvia segons l'ànim del rapsode i el perfil de l'amic convidat.
Gas recita, llegeix i canta com si estigués al menjador de casa; fins i tot intenta sense èxit provocar el públic -més contemplatiu que participatiu- a encendre la Gleva amb un acte d''agit-prop': està disposat a sotmetre's a una entrevista de cinc preguntes sense censura. Cap entrevistador a la sala. Llàstima. Mentrestant, amb la seva nívia cabellera il·luminada com un halo, desfilen Papasseit, Martí i Pol, Estellés, Lope de Vega, Lorca, Gil de Biedma, Bonet, Albertí, Foix, Sagarra, Fernán Gómez, més poetes i una poeta finlandesa. I amb la seva rotunda veu, perfecta dicció i mesurada intensitat, abriga amb amical calidesa els espectadors.
Creació i interpretació: Mario Gas.
