Amics íntims

 

Quan es fa referència al terme 'generacional' la primera imatge és la d'un producte dirigit a un segment de la societat entre els 20 i els 40 anys. El públic idoni per crear vincles de consum lligats a una etiqueta. No sempre és així. Els que van inaugurar aquesta mercantilització de la data de naixement van ser els 'baby boomers', els nascuts entre 1946 i 1964, reemplaçats per la Generació X i els Milennials. 'Amics íntims' d'Ever Blanchet és una comèdia amb suaus ribets dramàtics protagonitzada per quatre 'baby boomers' (dos matrimonis amb forts llaços d'amistat) concentrats a bregar amb les creixents xacres, físiques i emocionals, de la maduresa. Professionals solvents, éssers humans imperfectes, que estudien un retir en comú.

Òscar Molina dirigeix ​​amb cert estil afrancesat una obra que té el sexe i les seves derivades com a motor dramàtic. Encara que alguna cosa descobrim sobre altres aspectes de la seva vida, la comèdia s'esplaia prolixament sobre les fantasies, 'gatillazos', desitjos i frustracions d'homes i dones instal·lats en la cinquantena. Observem entretinguts les diferències respecte a com cadascun afronta els canvis en la libido; batalla personal guanyada en aquest text per la serenitat i llibertat de mires de les dones.

Els quatre intèrprets (Rosa Cadafalch, Maria Clausó, Pep Ferrer i Ferran Lahoz) s'esforcen per aportar naturalitat a una posada en escena correcta, amb bon ritme, amb els matisos justos assenyalats pel director i l'autor. Potser Lahoz sobresurti entre els seus companys per la seva sincera composició d'una personalitat apàtica, atropellat per una no desitjada -encara que ben pagada- prejubilació.