La mort, com la defecació, uneixen la humanitat. Tothom hi passa i els manuals d’instruccions per enfrontar-se a la qüestió no sempre són útils. D’aquí en surt el nou i colpidor espectacle d’Àlex Rigola que pren el títol d’un fragment del monòleg de Hamlet, 'Aquest país no descobert que no deixa tornar de les seves fronteres cap dels seu viatgers'.
Es tracta d’una creació covada durant temps d’on en brollen tant unes lliçons del bon morir, com una catarsi per assolir el dol. I tot és basat en fets reals. Una agonia i mort real que ens apropa la protagonista supervivent de la història. La història de Josep Pujol i Andreu, catedràtic d’Història Econòmica, i la seva filla, l’actriu Alba Pujol. Josep afronta la última fase de la quimioteràpia per un càncer de pulmó. I és ell qui parla en la veu de Pep Cruz tot responent a qüestions sobre l’existència humana i altres temes menys profunds que durant el trajecte final li va plantejar el director amb la complicitat de la filla que el va acompanyar en el camí i que ara ho reviu.Un trajecte que defuig el dramatisme a la recerca de l’harmonia per deixar aquest món i fins i tot amb apunts d’humor. Brillant.
Alba Pujol ho viu reprimint l’emoció, el plor que ix de la pèrdua. No sempre ho aconsegueix. Aquest és el seu dol. Al mateix temps un repte insòlit i una teràpia. Un espai blanc, una taula i un ordinador son els únics elements d’una proposta tan senzilla com colpidora que assoleix el repte d'omplir de vida l’últim pas i que mostra el millor Àlex Rigola.
Autoria i direcció: Àlex Rigola. Repartiment: Alba Pujol i Pep Cruz.
