Els matrimonis es trenquen. És llei de vida. No inapel·lable, però tan freqüent com per a què ho considerem força normal. Els matrimonis es trenquen per l'aparició d’una tercera persona o bé pel desamor, pel cansament de la rutina quotidiana que emboirina tot el que fa l’altre i converteix allò que era encisador en molest quan no fastigós. Esclar que això sol passar quan aquesta rutina sense alegria ni il·lusió es fixa a la relació com una sangonera. I no sembla el cas d’aquesta parella que celebra els 24 anys de matrimoni a l’hotel de Núria, tenen un fill i una vida benestant. No ho sembla, perquè el marit (esplèndid Mingo Ràfols) no sols omple de regals la seva dona, sinó que ha comprat un nou anell de compromís, l'estima i la desitja com si fos el primer dia. O almenys això és el que veiem. Però ella ha decidit deixar-lo.
El per què és l’eix d’aquesta comèdia sobre la crisi d’una parella, o millor dit, de la crisi dels 50 d’una dona que, al nostre entendre, està pensada des de l’humor, fins i tot absurd, però que al director de la proposta, l’actor Jordi Coromina, ha entès com un drama i com a tal l’ha tractat. I així no funciona. Mes encara quan la parella mostra dos registres interpretatius oposats. Mentre Ràfols ha composat un personatge de cap a peus i amb tocs gestuals i actituds clarament de comèdia, Núria Casas s’instal·la en el desconcert de la seva decisió i d’aquí pràcticament no es mou. I quan ho fa és per entrar en una lluita física, de difícil solució escènica, malgrat l’esforç d’ambdós intèrprets.
Autor: Lee Blessing. Direcció: Jordi Coromina. Intèrprets: Núria Casas i Mingo Ràfols.
