Dramatúrgia i direcció: Marc Rosich. Intèrprets: Elena Martinell (soprano coloratura) i Glòria Garcés (pianista).
Marc Rosich és dels pocs creadors que considera que el 'kitsch' és un univers a tenir en compte, sobretot pel seu alt valor paròdic. El vals, transgressor en el seu dia, s'ha convertit en epítom del 'kitsch' relacionat amb la música 'seriosa'. Mireu si no André Rieu i la seva orquestra per recordar-ho cada dia. D'aquest festival sentimental de cotó de sucre semblen escapades la soprano de coloratura Elena Martinelli i la seva acompanyant al piano, Glòria Garcès. Protagonistes d'un radical gir de guió: l'apocalipsi. El 'gore' com a acompanyament perfecte per a un vals vienès. El súmmum de la banalitat, com va demostrar Charlie Brooker a 'Dead set'.
Sobre paper el maridatge sembla perfecte per imaginar una delícia de vetllada per surreal i anacrònica. A la sala, la funció es percep com sorprenentment intranscendent entre un riu de refilets, amb un feble fil argumental que de tant en tant treu el cap per guiar-nos per un intent de conte de terror entre neveres plenes de tendres cadàvers i ampolles de xampany.
