Atraco, paliza y muerte en Agbanäspach

Teatre
3 de 5 estrelles

Time Out diu

3 de 5 estrelles

Alerta! Ens esforcem per informar acuradament. Però són temps inusuals, així que, sisplau, confirma que aquesta activitat encara es fa.

Fer del procés de creació d’un espectacle no és nou i sempre comporta el risc de barrejar encerts i errors. Sobre tot quan es treballa des de la més absoluta llibertat i sense filtres externs com han fet Nao Albet i Marcel Borràs en l’obra que tanca, creiem que definitivament, el projecte T6 de dramatúrgia contemporània i que, sorpresa, serveix perquè el fins a fi de temporada director del TNC, Sergi Belbel, es procuri una acomiadament públic com a “actor” sense cap dubte original i atrevit.

Darrere d’Atraco, paliza y muerte en Agbanäsbach hi ha una gran feina dramatúrgica, per bé que no estigui del tot encertada, i el rerefons d’una reflexió sobre el teatre  a on hi caben enunciats pseudofilosòfics, canvis en el punt de vista de l’espectador, un joc permanent sobre el temps escènic i fins i tot l’autocrítica dels creadors de la història.

El punt de sortida, amb olor  d’argument de pel·lícula de gàngsters sèrie B, és l’encàrrec que reben Albet i Borràs, amics i autors teatrals a la realitat i a  la ficció d’escriure una obra sobre l’atracament a una banc per part d’un mafioset amb el rostre de Belbel.  L’atracament com a ficció o realitat és el fil conductor d’una sèrie d’escenes d’irregular interès bolcades a l’escenari amb poca cura en les transicions i, en conseqüència, en el tempo propi de la creació. El joc, en general, es imaginatiu i té un gran començament, però peca de reiteratiu.   Laia Costa és la revelació de l’espectacle i el seu personatge exhibeix prou misteri i encant com per fixar-nos en aquesta gamberrada plena d’energia adolescent.

Publicat

Detalls

També t'agradarà
    Últimes notícies