Autoria: Les impuxibles (Clara Peya i Ariadna Peya), Carla Rovira. Text i dramatúrgia: Carla Rovira. Interpretació: Ariadna Peya, Clara Peya, Júlia Barceló, Olga Lladó, Maria Salarich.
Després d’aquell 'Limbo' en què reivindicaven la identitat sexual, Ariadna i Clara Peya, aquest cop amb Carla Rovira, han elaborat un espectacle sobre la violència sexual que pateixen les dones. Una creació feta des de la més absoluta llibertat i compromís. La llibertat que justament se li arrabassa a la dona no només per la violència física sinó per un seguit de actituds, comportaments i comentaris arrelats en una societat que en certs àmbits socials segueix sent molt masclista.
Diuen en el dossier de premsa que 'Aüc' és allò que se sent entre les costures del silenci i la ràbia. El crit sord de la impotència i al mateix temps el crit reivindicatiu per aconseguir que les coses canviïn. 'Aüc' és una reflexió militant covada a la sala d’assaigs sobre històries fictícies, o no tant, i observacions precises, com la d’aquella adolescent andalusa de 17 anys que va penjar a Youtube el seu treball de recerca sobre el feminisme amb una mena de anguniós catàleg de frases que tots hem sentit alguna vegada. Frases com “vestida així sembles una puta”, “informàtica?, millor fes dansa”, que mostren com des de petita es vol definir el rol de la dona sense tenir-la en compte.
Com ja passava a 'Limbo', la música instrumental de Clara Peya marca el ritme i defineix les atmosferes d’un espectacle d’indubtable interès que deixa clara la seva intenció des de l’inici amb una adaptació del lema 'No és no' per a què els espectadors apaguin els mòbils. No hi ha excusa. No és no. Una partitura sonora que acompanya de meravella unes inspirades coreografies d'Ariadna Peya que retraten la ràbia interior i les senyals físiques de l'agressió i els explícits texts de Carla Rovira en una funció molt recomanable.
