Monòleg a càrrec de Mont Plans. Dramatúrgia: Òscar Constantí i Mont Plans. Adaptació i producció musical; Mariona Vila.
El meu condol profund a tots els que vagin a 'Sembla que rigui' amb la secreta esperança de retrobar-se amb una 'teresina' post mortem. Encara que Mont Plans jugui en els minuts inicials a despistar, l'evident predisposició al somriure es transforma aviat en insostenible ganyota quan el monòleg del personatge creat per ella i Òscar Constantí s'endinsa en la recuperada memòria per compartir les tragèdies naturals de la vida que conduiran a la seva centenària solitud.
La Júlia és ànima bessona de la Colometa de Rodoreda. Una dona que arriba a la seva plenitud emocional entre els bastidors de la Guerra Civil per després entrar en un llarg i forçós anar vivint. El notable treball de Plans no necessita res més per connectar amb el esglaiat públic que anar desgranant amb emoció sincera les grans i petites pèrdues que voregen l'existència. Ni tan sols necessita els interludis musicals.
