El blues és bell i trist, un cant esquinçat ple d’emoció i sentiment. I el blues és la musica que li agrada a l’avi d’aquesta comèdia dramàtica de Sergi Pompermayer estranyament inclosa al cicle de Terror de la Sala Beckett.
Si és ben segur que Pompermayer domina la creació de personatges i els diàlegs de situació, també ho és que a aquest blues li manca sentiment i profunditat tot i que tracti temes força dramàtics i ben contemporanis. Hi ha temes punyents com un atemptat terrorista, un immigrant sense papers que ajuda un senyor gran, una adolescent inadaptada, una política jove que no té temps ni per a la filla ni per al seu company, un odontòleg massa neutre per destacar teatralment, i fins i tot una relació sexual impròpia. Sí, massa temes apuntats en una obra ben escrita, amb una direcció molt correcta i una posada en escena elegant però que gairebé es limita a exposar les situacions, els conflictes. El que destaca, sens dubte, és la feina de Xicu Massó, un avi desencantat del món però amb les idees clares a qui li veiem fins i tot l’ànima.
Autoria: Sergi Pompermayer. Direcció: Norbert Martínez. Intèrprets: Gemma Brió, Eduard Buch, Esmeralda Colette i Xicu Masó.
