Autor: Albert Camus. Traducció: Borja Sitjà. Dramatúrgia i direcció: Mario Gas. Interpretació: Pablo Derqui, Borja Espinosa, Pep Ferrer, Mónica López, Pep Molina, Anabel Moreno, Ricardo Moya, Bernat Quintana, Xavier Ripoll.
Sense Pablo Derqui estaríem davant d'un 'Calígula' absolutament diferent. Seria una funció sense aquesta presència estel·lar que compensa una posada en escena irregular que bascula entre el hieràtic esquematisme d'un joc d'escacs sobre les arcades del Palazzo della Civilità Italiana i una sorprenent eufòria dionisíaca de peculiar estètica pop. Albert Camus ja propicia amb la seva mirada propera a l'absurd existencial una constel·lació dramàtica enfocada a un personatge solar envoltat d'un sistema de planetes i satèl·lits que orbiten al seu voltant. En part, una revisió contemporània de les funcions del cor en el teatre clàssic grec.
Derqui focalitza les bondats d'aquest espectacle, superant amb èxit tots els perills mortals –com en una escena d'Indiana Jones– d'un personatge que davant el públic es presenta com un element desestabilitzador de l'status quo amb febril i radical lògica. Una perillosa combinació d'artista, dictador i desesperat nihilista. Un poeta amb poder absolut tenallat per la nàusea. Derqui –molt ben acompanyat per Mónica López, David Vert, Borja Espinosa i Bernat Quintana– provoca amb la seva gran interpretació que l'espectador s'abstregui del retrat esbiaixat que ens arriba de les cròniques de Suetoni per endinsar-nos en un inquietant tractat de filosofia.
