Estrenat el febrer de 2019 a Sud-amèrica, el nou espectacle de l'actor, músic, showman i pallasso Guillem Albà és una picada d’ull al públic familiar, a qui bàsicament està destinat aquest entretingut espectacle d’arrels molt targarines (de la Fira de Tàrrega, volem dir) com m'assenyalava un col·lega. Una proposta que vol riure i fer riure tot plantejant les presses de la vida moderna de les quals ningú no sembla escapar. Ni ell mateix, que el dia de l’estrena a Barcelona corria per començar una funció que es va endarrerir fins a mitja hora amb la sort que el espectadors s’ho van prendre amb molta calma fen honor a la invitació del pallasso.
El pallasso d’aquest “putifacètic” actor s’aixeca sobre la base de la gran capacitat de relacionar-se amb el públic per fer-lo participar de la festa que ell solet es munta sobre l’escenari. Empatia, doncs, i una profunda ingenuïtat que li escau d’allò més bé al personatge i que es desenvolupa amb accions i situacions que van des de la quotidianitat dels estressants mòbils fins al poètic viatge al fons del mar tot passant per una autèntica carrera de fons per il·lustrar la repetició del cicle de la vida des que som nens fins a que som avis.
Sobre un espai sonor (Pep Pascual) que es l’autèntic conductor d’aquest monòleg gairebé sens paraules, Guillem Albà posa en solfa totes les eines d’un actor format a l’escola de Lecoq i en la itinerància d’una històrica companyia de titelles. I, esclar, hi ha titelles, hi ha ombres, hi ha màgia potàgia, i hi ha una gran generositat a la recerca de la complicitat dels espectadors.
Autors: Alicia Serrat, Marc Angelet, Andreu Martínez i Guillem Albà. Direcció: Guillem Albà. Amb: Guillem Albà.
