Claus per entrar a ‘F.R.A.U.’

L’obra comença amb tres actrius (Antònia Jaume, Marta Ossó i Mònica Almirall) que escenifiquen una acció, una mica passada de voltes, hipnótica, i acaba amb Oriol Genís recitant 'La caça de l’home', el llibre de Balasch basat en el Rei Lear. “Va de la comèdia al soliloqui”, ens diu Arribas.

El director va dirigir fa un any al TNC un espectacle d’homenatge a Feliu Formosa amb el mateix equip. Hi ha molt d’aquell espectacle en F.R.A.U., com, per exemple, el principi, amb 25 minuts d’escalfament de les actrius.

“La poesia de Balasch és molt densa, plena de referents de la tradició canònica occidental. I la feina del teatre és posar ironia a un text”, diu Arribas. A més, afegeix, “té una cosa molt narrativa, amb molts personatges i una gran capacitat de retratar el dolor dels personatges, sense fer mai pornografia emocional”.

La segona part de F.R.A.U. és un documental de Jordi Collet sobre la banda de pop Suerte Pezmáquina, nascuda als 80 alhora que The Smiths, però que no va tenir l’impacte del grup de Morrissey.

Balasch sortirà a la tercera part, on serà sotmès a una entrevista absurda que provocarà “vergonya aliena” en l’intent d’explicar què és això de l’art. “És la part més còmica”, diu.

A la quarta part, ens explicaran que no hi ha res d’original en l’obra i l’equip creatiu ens dirà d’on ha sortit cada cosa que hem vist amb l’objectiu d’“invalidar tot l’espectacle”. Una manera poc comuna de riure’s d’un mateix. Brillant.