Direcció i dramatúrgia: Martí Torras Mayneris. Amb: Gerard Sesé i The Feliuettes (María Cirici, Laia Alsina i Laura Pau)
Tres germanes i un mig germà (el pianista), volen trobar el pare que els va abandonar ja fa anys i del que en saben ben poc, ni tan sols ni quina cara fa, més enllà de que va fer-se famós al voltant de les mascotes del Mundial de Futbol, de l'Expo de Sevilla i dels Jocs Olímpics de Barcelona. I és per això que han organitzat el T.I.M.O., una trobada internacional de mascotes al bar de carretera que van heretar de la mare. Aquest és el pretext per a un eixelebrat espectacle que vol recórrer la història recent del país a través de la icones de la televisió i dels missatges publicitaris.
Un entreteniment nostàlgic per a un públic madur i al servei de les indubtables qualitats de les tres actrius de The Feliuettes que ambiciona més diversió de la que ofereix. No s'han de buscar raons ni lògica en el seguit de jocs cap a on es llencen les actrius quan recorden la infantesa, l'adolescència... Canten, ballen i fan el pallasso tant com els hi ve de gust. Veiem que Laia Alsina Riera, Maria Cirici i Laura Pau tenen eines suficients per fer brillar l’assumpte i que si no ho assoleixen hi té molt a veure el desgavell dramatúrgic. Després de tot, la mateixa companyia fuig de definir si tot plegat és una comèdia, un musical o cabaret. Certament que n'hi ha de tot una mica en aquesta desordenada proposta a la qual li manquen idees. Tot sigui dit, hi ha bons moments per a l’humor i l’espectacle funciona millor amb les cançons i el tema principal, el del títol, és prou enganxós.
El 'fregao' l’ha dirigit Martí Torras amb força menys encert del que ha demostrat amb anteriors espectacles de pallassos com 'Rhümia' i 'Rhum'. Dels tres perfils, ens quedem amb Laia Alsina, la més convincent i qui millor clava els gags.
