Després del seu fantàstic Roberto Zucco de fa ja sis anys al Romea, només Pablo Derqui podia posar-se en la pell de l'Eddy de 'Com els grecs', la magnífica peça de Steven Berkoff que, traslladant el mite d'Èdip a l'Anglaterra de finals dels 70 i primers dels 80, ens explica el món miserable que hem construït, de Thatcher ençà. Derqui es llança damunt nostre com una piconadora des del primer minut, amb aquella mirada, aquell posat, aquella manera de ficar-se les mans a les butxaques, d'un Joe Strummer, per exemple. Un desafiament constant a la nostra manera de ser, de viure, d'existir.
Josep Maria Mestres ha composat un muntatge que passa tot per la paraula, en primer pla i amplificada, si cal, per a què sentim bé la magnífica traducció de Joan Sallent, que és per ella mateixa mitja obra. Perquè Eddy comença parlant-nos com un pinxo de Vallmitjana per acabar convertint-se en un 'parvenu' de Sagarra. La resta del repartiment és un tret segur, amb Sílvia Bel, Mercè Arànega i Pep Cruz que segueixen les passes de Derqui i li donen joc. Només quatre cadires i uns quants calaixos són suficients per convertir l'heroi de Sòfocles en un home amb ideals provinent dels barris populars de Londres en un paio que vol fundar un nou món que potser no serà tan diferent al vell.
Autor: Steven Berkoff. Direcció: Josep Maria Mestres. Traducció: Joan Sellent. Intèrprets: Mercè Aránega, Sílvia Bel, Pep Cruz i Pablo Derqui.
