"Si no hi ha 14 voluntaris, l’obra no es pot fer". Així de contundent s'alça la directora, Andrea Jiménez, amb una proposta interactiva que trenca els codis tradicionals de la tragèdia grega. En aquest muntatge, la funció del cor —que a l'antiguitat recreava la veu i la moral dels ancians de Tebes— recau directament sobre nosaltres, el públic. És un trencament absolut de la quarta paret que busca reflectir la fragilitat de la polis i del mateix fet teatral, tot reivindicant la intel·ligència col·lectiva com una eina imprescindible per a la vida en comunitat.
Però, de què parla exactament aquest Contra Antígona? L'obra fa un salt temporal per connectar el mite de Sòfocles amb els conflictes més punyents del nostre present. L'origen de la tragèdia clàssica el coneixem de sobra: Antígona desafia el poder reial per enterrar el seu germà i tot acaba en mort perquè el diàleg és impossible. Tot i això, aquesta revisió —firmada per la mateixa directora amb la col·laboració de la dramaturga Victoria Szpunberg— no arriba per castigar l'heroïna, sinó per utilitzar l'àgora i imaginar un final diferent. La peça neix de la necessitat urgent de trobar espais de conversa en un món de trinxeres, polarització i gurús amb respostes massa fàcils, transformant el teatre en un espai per pensar-nos com un tot i buscar consensos.
Per defensar aquesta estimulant revisió sobre l'escenari, el muntatge compta amb un repartiment que sosté el pes de la funció, format per Jan D. Casablancas, Clara de Ramon, Arantza López Medina, Bruna Luz / Nora Pàmies Ricart, Mònica Molins, Olga Onrubia, Xavi Sáez, Marc Soler i Júlia Truyol. Sens dubte, una aposta valenta i coral que té un pes afegit: és l’últim gran muntatge de la temporada 25-26 a la Sala Fabià Puigserver de Montjuïc, i es podrà veure del 21 de maig al 21 de juny. Us animeu a pujar a l'àgora?