Peça de teatre autodocumental on es reflexiona sobre la dubtosa llibertat que tenim per ser pares i mares. És una conversa amb mi mateixa, amb la meva mare, amb el meu inconscient, amb el públic i amb el món a través del moviment, els audiovisuals, la música en directe i una veu narrativa, a micròfon, senzilla, sincera i no sense l’humor, la ironia i el sarcasme indispensables per sobreviure a la selva de la vida.
Direcció, dramatúrgia i interpretació: Núria Planes Llull.
