Autor i director: Josep Maria Miró. Amb: Anna Azcona, Alberto Díaz, David Menéndez, Sergi Torrecilla.
“Sovint se’ns remet a la nostra historia –personal, familiar o col·lectiva- per explicar i entendre qui som i les nostres circumstàncies actuals. Partint d’aquesta premissa, de quina manera i des de quin lloc construïm la memòria?” Aquesta es la pregunta que és va fer el dramaturg i director Josep Maria Miró i per buscar una resposta va escriure 'Cúbit'.
No és nou que la memòria és una gran creadora de ficció i que qualsevol relat pot tenir, sol tenir, versions no només diferents sinó oposades. A la nova obra de l’autor de la magnifica 'El principi d’Arquímedes', dos germans tornen a casa de la mare viuda per passar el cap de setmana. Hi trobaran un excompany de l’escola amb el qual havien tingut una lesiva disputa que ajuda la seva mare a recopilar materials per a un llibre sobre una fundació pública que els pares dels tres havien engegat fa 25 anys.
Tant en el plantejament que fa l’autor com en els primers compassos de l’obra se’ns promet més del que a la fi el text ens acaba donant, perquè a la fi el tema de la memòria a 'Cúbit' és exclusivament domèstic, familiar i personal tot i que s’endevini més que es vegi la voluntat de projectar-lo sobre allò col·lectiu. Lluc (inquietant la mirada d’un esplèndid David Menéndez) és un manipulador amb els trets violents dels personatges de Michael Haneke. Ell és el motor d’una intriga amb mentides i secrets que es va desinflant conforme avança l’obra perquè el conflicte no dóna més de si i tindrà una insípida resolució.
Això no treu que la funció resulti interessant i estigui molt ben dirigida tant pel que fa al ritme i l’aspecte formal com per una direcció d’actors força continguda que transmet la fredor de les relacions familiars amb una magnífica Anna Azcona.
