Autoria, direcció i actuació: Héctor Arnau.
Un home. Assetjat pels deutes. Que porta arrossegant-se. Vint anys. Pels pitjors escenaris del país. En defensa de la paraula. Quina? De la poesia. Ejem. Contra les empreses. Contra la institució. Usos, abusos, sobreabundància. Contra l’entreteniment. Una veu. Al desert. De la realitat.
La seva mare. El feminisme de la igualtat. Para la cara. Que és un camp. De batalla. Biopolítica. Nanotecnològica. Allò íntim. Que també és polític. Aquesta dubte. Ai. El to confessional. Solipsisme. Terapèutic. Per què? El fracàs.
Les seves nòvies. La maternitat negada. El postporno. Els seus privilegis. El dolor. La merda. La nuesa. Morir-se. La transparència, Déu, la transparència. O almenys. Abandonar per sempre els escenaris. Silenci. Ho juro.
