El cicle El cicló del Teatre Tantarantana és una acceleradora de projectes de companyies teatrals que al llarg de quatre anys ha donat bons resultats com l’espectacle 'Fairfly' de La Calòrica, recuperat aquesta temporada per La Villarroel, o els més recents 'Alpenstock', de la companyia Obskené, 'El mar no hi cap dins d'una capsa de sabates' de Cia el Martell o 'L’hora blava' del Col·lectiu La Santa. No és el cas de 'Dante 56. Pell i ciment' de la companyia resident Casa Real, de qui podem recordar alguna cosa més lúdica i provocadora com '17 simpàtiques maneres d’acabar amb el capitalisme', estrenada al mateix teatre o la performativa 'Assajar és de covards' encara en cartell a l’Àtic 22.
'Dante 56' vol ser una altra cosa, més íntima i més poètica. “Volem donar llum a una foscor. Volem estendre un mal secret. Volem trencar un antic silenci. Ara no et podem dir què va passar a Dante 56, perquè hi ha coses que en públic no es poden parlar. Però quan entris a casa, les seves parets esquerdades t’explicaran tota la història”, escriuen al programa de mà. Doncs bé, la qüestió passa per una història desgraciadament gens innovadora, certament dolorosa i traumàtica però explicada amb un cert misteri. Un relat familiar que vol ser formalment actual on es barreja la relació de Lewis Carol amb Alícia, la crisi de l’aluminosi al barri del Carmel dels anys 90, els somnis perduts i la marca de la violència sexual en la metafòrica relació entre l’edifici i la pell de la noia. Un misteri que juga amb el temps i els llocs com feia no fa gaire l’uruguaià Gabriel Calderón al TNC amb 'Que rebentin els actors' o Pablo Messiez al Lliure amb 'El temps que estiguem junts'. Un joc massa exigent que, en tot cas, demanava un altre ritme i direcció.
Dramatúrgia i direcció: Raquel Loscos i Salvador S. Sánchez. Amb: Albert Riballo, Sara Sansuan i Anna Tamayo.
