Dramaturgia: Judith Pujol y Albert Boronat. Dirección: Judith Pujol. Intérpretes: Ilona Muñoz, Riad Ahmed, Alba Sotorra, Marcel Bagés, Àlex Guitart.
És una expressió marinera, ‘de carenes al cel’, que indica la posició d’un vaixell que camina sobre les onades. Un títol d’evocació poètica per a un espectacle d’al·luvió aixecat amb materials heterogenis ordenats amb quatre cants que sembla buscar el camp de les emocions líquides sense trobar-lo gairebé en cap moment. Com diu la companyia, “un intent necessàriament fallit d’arribar a l’horitzó”. Sí, fallit. Sens dubte són les imatges gravades a la guerra de Síria per Alba Satorra el més punyent d’aquesta creació multidisciplinària on es barregen sense objectiu aparent històries, contes de sirenes modernes travessades pel record d’Ulisses amb càlides frases musicals (magnífics els instruments) i projeccions sobre la mar Mediterrània, motiu que vol inspirar un treball que apunta a la sensibilitat sense aprofundir.
