La cartellera parisenca és plena de peces de teatre per al gran públic que acudeix a l'àmplia oferta de sales privades. Teatre de bulevard com podria signar Florian Zeller. Combinació ajustada de drama i comèdia. Força rialles i algun nus a la gola. Aquesta és també l'oferta que fa Paco Mir amb el seu 'De mars i filles', text que ha escrit i ara també dirigeix al Poliorama. La situació és senzilla: una mare malalta rep la visita de la seva filla a l'hospital després d'anys de no dirigir-se la paraula.
Al llit, Mont Plans assumeix amb les seves habituals armes interpretatives còmiques el pes de l'obra amb un monòleg que pretén no ser-ho. Al seu costat, la filla interpretada per Annabel Totusaus, amb un paper pensat sobretot per donar la justa rèplica a la protagonista, a més de defensar una subtrama que amb certa ironia i intranscendència dramàtica fica la realitat social en aquest conflicte privat. Tot correcte i sense moltes complicacions –com el decorat preparat per viatjar fins a l'últim racó del territori– per a una trama que sembla inspirar-se en el 'Big Fish' de Tim Burton.
Autor i director: Paco Mir. Amb: Mont Plans, Annabel Totusaus.
