Què serà de l’amor en un món futur, no gaire llunyà, en el qual les relacions interpersonals han estat modelades per la revolució digital? Però, què volem dir quan diem amor? A l'autora, Helena Tornero, li preocupen ambdues qüestions. 'Demà', doncs, és la història d’una falsa història d’amor. Falsa perquè no és el fruit d’una trobada sentimental sinó d’una relació dictada per un algoritme en un taller paratelevisiu comandat pel que semblen dos androides que han establert les bases d’una parella feliç en una societat que ens recorda la de la pel·lícula 'El show de Truman'.
L’obra es planteja com una distopia fragmentada en una dotzena d’escenes o episodis en un relat que avança i retrocedeix, que vol ser enigmàtic i en què, a la fi, sense gaire justificació dramàtica, l'autora introdueix el tema de l'emigració i la solidaritat tot plantejant una societat totalitària on, entre moltes altres prohibicions, s’ha vetat la paraula 'amor'. Un puzle que reflecteix encertades inquietuds però amb un recorregut teatralment força estèril, discursiu, en una posada en escena purament funcional i una bona direcció dels quatre intèrprets, tot i que equipats amb un vestuari desmotivador.
Autoria: Helena Tornero. Direcció: Aleix Fauró. Repartiment: Patrícia Bargalló, Guillem Gefaell, Isis Martín i Marc Rius.
