Direcció: Merche Ochoa. Autor i actor: Gerard Riu.
L'art del pallasso neix de l'enginy de sublimar el terror al ridícul. Qualsevol circumstància en la qual un home insignificant –per exemple un percussionista que fa sonar el triangle al final de la partitura– ha d'afrontar una situació que el supera, amb tots els números d'acabar en desastre. Per exemple la incompareixença de l'orquestra i el director.
Sol davant de l'expectant públic –com Gerard Riu a la Sala Fènix– el músic que normalment s'amaga en un racó de l'auditori ha de sortir airós de l'entrellat. Comença amb titubejos –com Riu– però a poc a poc –com Riu– assumeix el seu protagonisme imprevist i acaba per dominar l'escenari. 'DesConcert' és un entretingut monòleg sense paraules deutor de l'escola russa de clowns, però també de l'humor gestual de Danny Kaye i de l'absurd dibuixat de Bugs Bunny amb frac i batuta.
Sol davant de l'expectant públic –com Gerard Riu a la Sala Fènix– el músic que normalment s'amaga en un racó de l'auditori ha de sortir airós de l'entrellat. Comença amb titubejos –com Riu– però a poc a poc –com Riu– assumeix el seu protagonisme imprevist i acaba per dominar l'escenari. 'DesConcert' és un entretingut monòleg sense paraules deutor de l'escola russa de clowns, però també de l'humor gestual de Danny Kaye i de l'absurd dibuixat de Bugs Bunny amb frac i batuta.
