Capítols I i II
Per començar, no està gens malament 'Dolors'. Sap què vol imitar i com fer-ho, tenint en compte que traslladar a un teatre allò que funciona a la tele sol sortir malament, sobretot si parlem del nostre petit univers català. Sovint s'arrossega públic, però a nivell artístic frega el justet. No cal posar exemples. Els dos primers capítols de 'Dolors', tanmateix, apunten maneres. Tenim la història d'una inventora (Meritxell Yanes), la que posa el títol a la sèrie, que es treu del barret un estri per eliminar el mal de regla, la seva companya de pis (Gemma Martínez) que la vol ajudar i un tercer en discòrdia (Enric Cambray) que pot fer possible que la innovació de la Dolors tingui èxit. Tot sona molt a 'Plats bruts', en la gesticulació dels actors, en l'estil, però això no és dolent. Surts del teatre amb ganes de veure els capítols següents.
La sèrie ideada per Yanes i escrita per Sergi Belbel, Cristina Clemente i Eulàlia Carrillo posa damunt la taula un masclisme ben arrelat: ells ho tenen tot a favor per triomfar. No descobreix res de nou... Sovint li sobren tòpics, cercar que el públic rigui amb els llocs comuns. Però el final del segon capítol ens fa intuir un canvi de registre, un camí nou. I potser m'haurà agradat veure com ha començat tot.
Idea original: Meritxella Yanes. Dramatúrgia i direcció: Sergi Belbel, Cristina Clemente i Eulàlia Carrillo. Intèrprets: Enric Cambray, Gemma Martínez i Meritxell Yanes.
