L''Èdip' d'Oriol Broggi és un sincer tribut artístic als seus afins. L'austeritat i quietud de Peter Brook, plasmada en la nuesa arcaica de l'escenari i en el hieratisme sacerdotal dels personatges que acompanyen el protagonista. Però sobretot és una abraçada figurada a la mirada que Wajdi Mouawad projecta sobre la tragèdia clàssica. Quan la trama d''Èdip Rei' s'esgota, encara hi ha temps per a una coda inspirada en l'inici d''Èdip en Colonos' passada pel filtre de l'autor libanès-canadenc, amb el santuari de les Eumènides d'Atenes mutat en teatre abandonat.
Més personal és el doble rostre que mostra la criatura de Sòfocles en aquesta dramatúrgia compartida amb Marc Artigau. Èdip retratat com 'homo politicus' -com si l'espectador estigués a l'Acadèmia platònica- i com a home privat, tossudament entestat a apoderar-se de la veritat, assumint totes les conseqüències. Julio Manrique respon amb autoritat, sentiment i control de la voràgine tràgica a aquest doble perfil; ben acompanyat per un repartiment en el qual destaquen també Carles Martínez (sacerdot) i Mercè Pons (Iocasta).
Autor: Jeroni Rubió. Direcció: Oriol Broggi. Amb: Julio Manrique, Carles Martínez, Marc Rius, Mercè Pons, Ramon Vila, Miquel Gelabert, Clara de Ramon.
