Ho deia molt clar Lynsey Addario en el seu exitós llibre 'En el instante preciso' (2016). El fotoperiodisme bèl·lic és una manera de viure que exigeix un compromís total de cor i ànima, a més d’assumir el risc de perdre la vida. Ella és un bon exemple del que viuen els fotoperiodistes, del combat personal i les disjuntives ètiques que se’ls presenten, del conflicte i les pressions amb les agències d’informació i amb els editors, del desencís quan es manipula la seva feina.
Ferran Joanmiquel ha volgut il·luminar aquestes i altres qüestions en una dramatúrgia cosida amb les paraules d’un grup de fotoperiodistes a la manera del que es diu teatre document verbatim, que vol dir teatre paraula per paraula, o sigui, literalitat. Tant se val el model, el que compta és la bona construcció dramatúrgica, que cuida molt la comunicació i l’empatia amb l’espectador, i la senzillesa de la posada en escena, amb tres bons intèrprets (Mireia Vallès, Jordi Subirà i David Martínez) que donen versemblança al concatenat de relats i a les reflexions personals del periodistes.
Dramatúrgia i direcció: Ferran Joanmiquel. Intèrprets: Jordi Subirà, Mireia Vallès i David Martinez.
