Autor: Lars Norén. Direcció: Magda Puyo. Traducció: Joan Casas i Carolina Moreno. Amb: Nao Albet, Manel Barceló, Maria Rodríguez.
A Barcelona hem pogut conèixer l’aspror, l’amargor i el pessimisme del suec Lars Norén al voltant de les relacions familiars en una societat aparentment feliç en obres de petit format molt ben resoltes totes elles a la Sala Atrium ('20 de novembre'), al Versus Teatre ('Kyla') i a la Sala Beckett ('Dimonis'). Els seus drames, que sovint acaben en tragèdia, mostren el fracàs d’una societat que no sap estimar com és el cas d’aquets pare i fill que es confronten fins a la mort a 'El coratge de matar'. Un conflicte universal i permanent protagonitzat aquí per un pare ja vell (magnífic Manel Barceló) manipulador i summament egoista i un fill (Nao Albet) desestructurat emocionalment i amb greus problemes sexuals.
És un text punyent i salvatge que respira violència i sexe i que al nostre entendre no li convé la lectura de la directora Magda Puyo. Una lectura que sembla defugir el realisme de la peça i que fa atenció a la superfície dels personatges, una lectura amb massa subratllats, amb innecessaris afegits, un críptic simbolisme visual i un final poc clar.
