Idea i creació: Barbara Van Hoestenberghe & Ernesto Collado.
Cada cop que veig un espectacle d'Ernesto Collado estic més convençut que aquest paio és un geni. Per què? 'El disparador' n'és un bon exemple, ja que és capaç de deixar-te meravellat –i exaltat– amb un espectacle sobre, ras i curt, el no-res. D'acord, et treu del teatre i et passeja pel Gòtic, et fa córrer darrere seu, rius, et sorprèn, esperes que passi qualsevol cosa... Però, realment, no passa res.
El que ens diu Collado és que som uns miserables. Agafem una pancarta que exclama 'Estamos' i la gent ens mira, com una processó de setmana santa estil intel·lectual que només mereix la compassió dels pocs vianants que es observen l'espectacle sense aixecar una cella. N'hi ha que riuen, però la majoria alça les espatlles i continua endavant, mirant el terra.
Collado, clownesc, mut, divertit, ens fa pensar, també, sobre l'ús de l'espai públic després d'haver-nos tancat, al Grec passat, dins un museu per fer-nos tocar i ballar a 'Si sabes lo que hay'. Ara fa que ens doni l'aire perquè ens fem nostre el carrer. I, quan acaba el xou, ja dins el teatre, sentim una certa desil·lusió com quan s'acaben les coses bones. És més bonic el carrer. I l'hauríem seguit fins a la fi del món.
