El futur no existeix perquè quan arriba és present. I el present que planteja Helena Tornero en aquesta obra de vocació pedagògica adreçada a escolars reuneix la majoria de qüestions i conflictes de la nostra època i, en especia,l el de la immigració i les connivències de la política amb les guerres així com una reivindicació del feminisme i de la cultura com l’únic valor capaç de canviar el sentit de la nostra història. Una reivindicació que es fa palesa no sols en les paraules de la narradora/professora/filòsofa de la funció sinó també en les moltes referències teatrals que, ben segur, s’escaparan al món adolescent. Però està bé que aquesta noia de 18 anys acabats de fer rebotada amb el seu pare, industrial ficat en política i massa ocupat per atendre la filla, conegui fil per randa les obres de Shakespeare i fins i tot citi Heidegger. No es queda enrere el seu company en el viatge de Barcelona a Estocolm, Halim, un indocumentat que de tant freqüentar la biblioteca s’ha llegit Shakespeare i fins i tot els manuals de pesca i parlar, doncs, un català perfecte.
Sobre la utilitat o bondats de la funció per al públic adolescent en podran parlar amb més coneixement els psicopedagogs però tinc per mi que la iniciativa del TNC és tan lloable en els seus objectius com amb l'excel·lència de la posada en escena.
Des del punt de vista teatral cal dir que Tornero ha construït un giny d’una eficàcia narrativa a l'altura del didactisme que broulla pels quatre costats de l’obra, afectada, doncs, d’un obvi maniqueisme de bons i dolents. Les febleses del text queden superades per la bona direcció de la mateixa Tornero i les excel·lents interpretacions de Júlia Genís, Ester Corts, David Vert i David Menéndez.
Autora i directora: Helena Tornero. Amb: Júlia Genís, David Menéndez i David Vert.
