No hi ha futur sense passat i amb ambdós juga Joan Yago en la seva nova obra estrenada amb un jove repartiment sorgit de la escola Eòlia. A Yago li interessa tant com veuen els habitants del futur allò que va ser en el passat (què diran els vostres fills de les fotografies dels avis?) com les prediccions de com serà el món i la vida anys enllà de la nostra realitat. La funció és, doncs, una mena de viatge en clau de comèdia des dels vaticinis més o menys encertats proferits per uns savis del 1900 fins als anys 60 del nostre segle tot passant per les últimes dècades del segle XX.
Un seguit d’esquetxos ben relligats que caminen des de l’inicial costumisme d’una parella jove que busca pis fins a la ciència-ficció que guanyen en interès segons avança el rellotge del temps i que es clou amb una magnífica escena que estableix una emotiva analogia entre el deteriorament humà a la vellesa amb la caducitat dels androides de companyia. Sense la profunditat d’altres obres de Yago com 'Fairfly' o 'L’Editto Bulgaro', 'El futur' conserva, però, la seva mirada irònica no exempta d’humor i una escriptura col·loquial de segura eficàcia en mans d’uns joves intèrprets abocats a connectar amb els espectadors. I a fe que ho aconsegueixen.
Dramatúrgia i direcció: Joan Yago. Intèrprets: Berta Bähr, Cristina Baró, Júlia Calzada, Martí Costa, Aura Foguet, Uri Callau i Xènia Sellarés.
