Autor: Arthur Schnitzler. Direcció: Xavier Albertí. Amb: Jordi Andújar, Manel Barceló, Roger Casamajor, Pep Cruz, Rubèn de Eguía, Guillem Gefaell, Oriol Genís, Lluís Homar, Joel Joan, Joan Negrié, Albert Pérez, Albert Prat, Sílvia Ricart, Jacob Torres.
Vivim temps confosos. Una mica com els d’Arthur Schnitzler a principis del segle XX quan a Àustria es gestava l’epidèmia totalitària que arrasaria Europa. No és el mateix, però hi ha actualment molta boira, com la que envaeix poc a poc el vestíbul de la clínica que dirigeix el professor Bernhardi. La fins ara entre nosaltres inèdita obra exemplifica la utilització perversa del sistema polític per assolir els seus objectius passant per sobre de l’humanisme, la veritat i la justícia. Tot comença quan el doctor Bernhardi impedeix que un capellà pertorbi els últims moments de felicitat d’una noia en estat terminal. Una decisió mèdica, i per això humana, magnificada i convertida pel poder en un atac a la religió catòlica i per això contra el sentiment únic.
El professor Bernhardi és un estrany heroi que defensa la veritat. Amb una dignitat i obstinació que ens recorda el doctor Stockmann de 'L’enemic del poble'. Un personatge ideal per a un Lluís Homar amb presència i autoritat. Punyent la trobada amb el capellà. Tota una lliçó filosòfica. Quin plaer! Desafiant el trepador i arribista doctor de Joel Joan. Especialment interessant és el paper del ministre de Culte i Educació. Flint és metge també i antic company de Bernhardi. Domina l'eloqüència i la demagògia i té clar que la fi justifica els mitjans. Manel Barceló esta esplèndid i exhibeix una envejable naturalitat.
Sòbria i acurada posada en escena de Xavier Albertí amb una magnífica direcció d’actors que fa que les tres hores de funció es facin curtes. Una proposta imprescindible per als qui agradi escoltar la paraula ben dita, per als que gaudeixen amb un teatre del llenguatge. Un teatre ben fet i amb compromís humà. Teatre d’idees.
