Autor: Federico García Lorca. Direcció: Àlex Rigola. Amb: Nao Albet, David Boceta, Ferran Carvajal, Juan Codina, Laia Duran, Irene Escolar, Miranda Gas, Jaime Lorente, Pau Roca, Jorge Varandela, Nacho Vera, Guillermo Weickert.
El 1999 Spike Jonze va trobar a l'illa Manhattan una porta que conduïa a la ment de John Malkovich. Aquest 2015 Àlex Rigola ha trobat l'accés al brillant cap de Federico García Lorca en un moment de catarsi de la seva vida i obra. És un espai itinerant que pot recordar a un teatre convencional altres vegades visitat i que Max Glaenzel (escenografia) i Carlos Marquerie (il·luminació) condicionen com una placa de petri perquè germini i creixi la poesia escènica d''El público'. Sorra fosca, plàstic platejat i el somni d'un cel d'aranyes de vidre. L'únic element viu que té un efecte contaminant sobre els microorganismes poètics en cultiu és la presència anímica de l'espectador.
El director –conegut per deixar empremta amb rotunditat germànica– no és aquí la substància dominant. Ell només ha creat l'entorn propici perquè el plàncton lorquià –impossible parlar d'argument, de personatges, de conflictes, de res que sigui vagament aristotèlic– flueixi cap a un públic que no té res a què agafar-se excepte el lliure albir d'acceptar la immersió i submergir-se en un torrent d'imatges nascudes de paraules. No és una experiència fàcil. L'apnea dramàtica és intensa, fins i tot dura per a qui no es deixi portar pel líquid de les metàfores. Però és bella, en extrem bella en la seva capacitat d'acompanyar l'obra de Lorca.
Proposta col·lectiva amb destacats moments amb els seus intèrprets: Irene Escolar defensant-se de la mort de Julieta, Nao Albet posant-li música i veu a la cançó del Pastor Bobo, Pep Tosar establint les bases del teatre del futur davant la sibil·lina prestidigitació de Juan Codina.
